Quan el cel encara era fosc i amenaçava tempesta, els ornitòlegs es disposen a instal·lar les xarxes per atrapar els ocells, concretament als llocs de pas, com són la riera d'alocs i entre els avellaners de Can Jalpí.
Aquestes són unes xarxes molt fines (conegudes com xarxes japoneses) on els ocells cauen simplement perquè no les arriben a veure; només es poden utilitzar amb finalitats científiques i els ocells es manipulen amb molta cura, per no causar-los cap patiment.
Als individus capturats se’ls col·loca una anella amb una numeració única, que servirà per reconèixer-los en un futur i per fer estudis de migració. S’identifica l’espècie i es prenen dades biomètriques, com són el pes, la mida, el sexe i l’edat. Un cop acabat aquest procés els ocells són alliberats de nou, amb la col·laboració dels més menuts.
Vam comptar amb la col·laboració de Raül Calderón, Antonio De la Cruz, Enric Badosa, Cristòfol, Júlia i Hugo Framis. Es van realitzar un total de 89 captures, entre les quals es van anellar 70 ocells i la resta eren exemplars "control", és a dir que ja portaven anella. Els individus anellats pertanyen a 18 espècies diferents; les mallerengues carboneres i blaves han estat les espècies més estudiades. També s'han recollit rupits, merles, tallarols, verdums, pardals xarrecs i fins i tot un picot garser gros, que ens ha mostrat el seu espectacular plomatge.
Les jornades d'anellament científic al Parc de Can Jalpí es realitzen des de l'octubre de 2008, a la tardor i a la primavera. En total s'han anellat prop de 900 ocells de 37 espècies diferents. Les espècies més anellades han estat la mallerenga carbonera, el lluer i la mallerenga blava, seguits del verdum i el pardal xarrec. S'han recuperat 195 controls, de 16 espècies diferents, entre els quals abunden mallerengues blaves i carboneres. Aquests individus control són ocells que han estat anellats una primera vegada i que en successius anellaments es tornen a capturar. Aquests ens donen una informació molt important de la seva biologia, especialment pel que fa als seus desplaçaments tant migratoris com de distribució.
Mentres es desenvolupava la sessió d'anellament vam realitzar un taller de caixes niu. Hi van participar diverses famílies i es van construir un total de 25 caixes niu.
Les caixes niu serveixen per afavorir la supervivència d’espècies d’ocells que es troben amenaçades. És la manera que tenim nosaltres d’ajudar als ocells perquè no passin fred a l’hivern o perquè hi facin la posta i els polls, quan neixin, estiguin més segurs. Aquestes caixes, donat el diàmetre de l'obertura d'entrada, han estat dissenyades especialment per a mallerengues. No obstant també pot venir algun ocell oportunista, per exemple el pardal comú, el pardal xarrec o el rupit.