 |
| Xerrada a La Central |
 |
| En Pere Alzina ens explica el Projecte Orenetes |
 |
Camí d'Arenys de Munt
|
 |
La xerrada es va completar amb una sortida pels carrers
d'Arenys de Munt, on vam poder posar en pràctica
la metodologia de cens.
|
 |
| En Pere ens explica com omplir la fitxa per fer el cens de nius d'oreneta |
 |
| Fiu! Una oreneta al vol |
 |
| Observem les restes d'excrements |
 |
| Esmicolant les restes trobem fragments d'insectes, com potes o closques d'escarabat |
 |
| Durant una estona observarem de quin niu entren i surten les orenetes per saber si està habitat |
 |
| Cal observar l'estat dels nius i anotar si trobem restes d'excrements a la façana o al terra |
 |
| Contem el nombre de nius per edifici |
 |
| Les orenetes sovint aprofiten per fer el niu sobre estructures que sobreeixen de la façana. En aquest cas el niu es troba sobre una peça metàl·lica |
 |
Un veí, molt respectuós amb el niu
d'orenetes, ha col·locat un full de paper
a l'ampit de la finestra per recollir els excrements. |
 |
| Aquestes orenetes estan fent el niu sobre el cablejat elèctric |
Pel que fa a la vegetació de ribera hem observat espècies autòctones com l'aloc (Vitex agnus-castus), que actualment està en regressió, degut a la canalització de les rieres i a la proliferació d'espècies que envaeixen el seu hàbitat, com la canya (Arundo donax). Hem identificat l'aladern (Rhamnus alaternus), com a arbust que presenta les fulles disposades de forma alterna, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), com a arbust que atreu els mosquits i que és utiltzat com a insecticida natural. Entrant en el camp de l'agricultura ecològica, hem parlat de l'importància de les plantes acompanyants per al control de plagues i l'aportació de nutrients al terreny mitjançant l'aplicació d'adobs vegetals.
En Cesc i en Josep ens han parlat dels problemes que els ocasina als arbres la compactació del terreny. El sòl ha de ser esponjós per tal de permetre l'intercanvi de gasos i l'absorció d'aigua i nutrients. Per tal de garantir un grau òptim d'esponjositat és convenient escampar restes vegetals que retenen l'humitat i, sobretot, evitar la circulació de vehicles al voltant de l'arbre. Aquestes han estat les principals mesures que s'han pres per tal de protegir un arbre centenari com és el roure de Gernika. Aquest mateix problema és el que presenten els plàtans del passeig de Can Jalpí. En Xavier ens ha explicat la importància que tenen les micorrizes, una simbiosi entre les arrels de l'arbre i els fongs: els fongs proporcionen la humitat necessària i faciliten l'absorció de nutrients per part de les arrels de l'arbre i el fong obté vitamines i hidrats de carboni que per sí sol és incapaç de sintetitzar. 
Hem parlat d'algunes espècies al·lòctones que alteren els ecosistemes, com l'ailant (Ailanthus altissima), una espècie pudent que fa olor de blat de moro torrat i que prové de la Xina.
La Central participa a la 9a Fira de la Maduixa, el diumenge 13 de maig a la Riera Sant Martí, fent difusió de les activitats programades pel centre i de les diferents publicacions relacionades amb el medi natural i el patrimoni cultural d'Arenys de Munt i del Parc del Montnegre Corredor.
També hem donat a conèixer el calendari de "Passejades 2012" i el "Dia Europeu dels Parcs" que serà el cap de setmana del 26 i 27 de maig i pel qual hi ha planificades més de 40 activitats gratuïtes als diferents parcs naturals de la Diputació de Barcelona. Si desitgeu més informació podeu venir a La Central o consultar la web http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=4677 
En aquesta ocasió es van realitzar 57 captures, entre les quals 31 exemplars no portaven anella. Els individus anellats corresponen a 16 espècies diferents; la mallerenga blava, el verdum, el gratapalles, la mallerenga carbonera, el tallarol de casquet i la merla han estat les espècies més estudiades.
