Tallarol gros recuperat a l'illa de l'aire

Aquest exemplar de tallarol gros (Sylvia borin), que va ser anellat el dia 29 d'abril de 2013 al Parc de Can Jalpí d'Arenys de Munt i és l'únic individu d'aquesta espècie que s'ha anellat de moment al parc, va ser recuperat el dia 6 de maig d'aquest any a l'estació d'anellament de l'Illa de l'Aire, un illot deshabitat del sud-est de Menorca. Aquest ocell és nidificant estival a Catalunya. http://www.sioc.cat/fitxa.php?sp=SYLBOR

Dia Internacional de les Muntanyes - 11 de desembre

El proper 11 de desembre es celebrarà el Dia Internacional de les Muntanyes i l’Àrea de Territori i Sostenibilitat impulsa la celebració d’aquest dia, conjuntament amb la FAO. Aquesta, és una data marcada per la ONU per conscienciar de la importància que té la protecció de les serralades i els boscos.

Diferents parcs de la xarxa d'espais naturals s'han sumat a la iniciativa organitzant diverses activitats i actes, amb el lema " WE LOVE MOUNTAINS ".

Ja està disponible el programa dels actes que es promouen http://parcs.diba.cat/dia-internacional-de-les-muntanyes

Aloc

L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és un arbust caducifoli d'alçària compresa entre 1 i 3 m que es carcateritza per tenir les fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors d'un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l'estiu; el fruit és petit, esfèric i de color negre. Té múltiples usos i virtuts medicinals. Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.

Malauradament, passejant per les nostres rieres es pot comprovar que cada cop és més difícil trobar-hi alocs. Les causes les hem de buscar en els canvis d'usos del sòl amb la implantació d'indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d'aquesta comunitat i afavorit l'expansió d'espècies invasores com la canya.

Existeix un "Projecte d'estudi i conservació dels alocars del Maresme". Si voleu tenir-ne més informació visiteu: http://www.projectealocs.org.

Niu de gavià a l'Escola Sant Martí d'Arenys de Munt

Aquest mes de juny s’ha detectat un niu de gavià argentat (Larus michahellis) a la teulada de l’Escola Sant Martí. La notícia és interessant  des del punt de vista ornitològic doncs es tracta d’un ocell que nidifica habitualment als pobles de la costa del Maresme, però en aquest cas ha construït el niu en un poble més interior. S’han pogut observar 3 polls, que encara no volen, i en principi no han de causar cap molèstia, doncs es troben en un lloc inaccessible. El niu s’ha registrat a la pàgina web del Projecte Nius (http://www.nius.cat), on qualsevol persona que observi un niu pot introduir les dades telemàticament.

Participar a Nius és d’allò més fàcil. Només cal registrar-se al web del projecte, localitzar un o més nius i facilitar informació sobre l’activitat que s’hi observa.

Es pot consultar la informació referent a aquest niu de gavià  a l’enllaç: http://www.nius.cat/intents-cria/2611/

Els altres veïns

"Els altres veïns" és un material pedagògic sobre la biodiversitat urbana, que té per objectiu apropar-nos al coneixement dels principals elements biològics dels ecosistemes urbans.

S'adreça a professionals de l'ensenyament i apassionats de la biodiversitat dels nostres pobles i ciutats. Promou el coneixement de la flora i fauna que conviu diàriament amb les persones, la biodiversitat urbana. Pretén difondre que la ciutat no és un lloc inhòspit per altres formes de vida diferents a la nostra.

Consta de:

• Manual del professor (alumnes d'ESO)                                                          
• 4 Unitats temàtiques que descriuen l'ecosistema urbà: món gris (asfalt, parets, teulades i terrats), món verd (parcs, jardins, eixides i arbrat viari), món blau (rius, basses, estanys i el litoral de les ciutats costaneres) i món groc (camps i conreus propers a les poblacions).
• Itinerari urbà de natura
• Llibre amb 100 fitxes descriptives de les espècies més representatives de l'ecosistema urbà
• Col.lecció de cromos corresponents a les espècies de les fitxes
• 6 làmines d’identificació i localització d'espècies
• 6 murals que representen de manera idealitzada els ambients de les ciutats i pobles
• 3 propostes de tallers
• CD_ROM

Si voleu rebre el material de forma gratuïta truqueu al telèfon 902 400 973 o envieu un e-mail a educacioambiental@fundtip.com.

També podeu sol·licitar aquest recurs a l'enllaç: http://osocial.tempointeractiu.cat/ca/content/els-altres-veïns 

És un material editat per la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Co-dissenyat i co-escrit per en Pere Alzina.

Projecte Nius

El Projecte Nius és una iniciativa de ciència ciutadana destinada al seguiment de la nidificació dels ocells. Amb aquest nou projecte esperem omplir importants buits de coneixement sobre la reproducció de les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya i, en especial, d’aquelles que crien més a prop nostre –per exemple les que ho fan en edificacions o en parcs i jardins– o les que nien a llocs fàcilment accessibles –com ara caixes niu–.

A més, donat que la reproducció dels ocells és molt sensible a les pertorbacions de l’hàbitat i als efectes del canvi climàtic, Nius està especialment dissenyat per conèixer com responen els nostres ocells a aquests i altres factors de canvi al llarg del temps.

Participar a Nius és d’allò més fàcil. Només cal registrar-se al web del projecte, localitzar un o més nius i facilitar informació sobre l’activitat que s’hi observa.

Entra a www.nius.cat i descobreix aquesta nova iniciativa!

Menjadores a la carta

El programa El Medi Ambient de TV3, van emetre un bonic reportatge sobre les menjadores. 

Aquí el teniu: http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4457792

L'escorpí sense ulls

Catalunya compta amb l'única població mundial del raríssim 'Belisarius xambeui'

El pròxim catàleg de la fauna protegida a Catalunya inclourà per primera vegada, juntament amb emblemàtiques espècies com l'ós bru, el fartet, la tortuga mediterrània, el tritó del Montseny i el trencalòs, un petit escorpí tan desconegut que ningú, o pràcticament ningú, s'havia preocupat fins ara d'avaluar el seu estatus, és a dir, de comprovar si era abundant o no.

El 'Belisarius xambeui' és un escorpí endèmic de Catalunya --no s'ha localitzat en cap altre emplaçament al món-- i a més una raresa zoològica perquè és d'hàbits cavernícoles i no té ulls. "No està emparentat amb els altres escorpins d'Europa --destaca el biòleg Josep Maria Olmo, especialista del Departament d'Agricultura i Medi Natural de la Generalitat--. S'està investigant, però l'única espècie pròxima i que també viu en coves sembla ser un rar invertebrat de la selva amazònica".

Les prospeccions realitzades en els últims quatre anys per la Institució Catalana d'Història Natural, la Universitat de Barcelona i el Departament d'Agricultura semblen indicar una regressió de les poblacions, però és difícil assegurar-ho perquè amb prou feines hi ha dades per comparar. De fet, possiblement no ha estat mai abundant. L'escorpí cec s'ha localitzat en una trentena de paratges de les comarques d'Osona, el Ripollès i la Garrotxa, compartint curiosament la seva distribució amb un grill també cavernícola, el 'Dolichopoda linderi'.

Horts socials i ocells

Un projecte de crowfunding que relaciona una iniciativa social amb un estudi científic

L'objectiu del projecte és estudiar l'evolució de les poblacions i la successió de les comunitats d'ocells al llarg del procés de recuperació d'un espai agrícola. Amb els resultats es pretén aconseguir orientar la gestió dels terrenys recuperats per a que puguin tenir un efecte positiu en la fauna d'ocells local, sent molt interessant en el procés de davallada de la biodiversitat en espais oberts que estem vivint a nivell europeu.

El projecte es finançarà a través del crowfunding, sent el primer projecte científic finançat per aquesta via. 

Es tracta d'un finançament col·lectiu a partir de petites aportacions. A través del portal web del projecte pots veure quins són els requeriments econòmics i quin és l'estat del finançament, així com quants dies resten per aconseguir els diners.

El crownfunding basa la seva política de finançament amb els retorns. És a dir que qualsevol aportació, per petita que sigui, rep un retorn per part del projecte.

Així doncs, una aportació de  20€ es veu compensada per una bossa de roba que s'omplirà de productes ecològics en una sortida ornitològica a l'Hort on es fa l'estudi, a més d'aparèixer el teu nom en el llistat d'agraïments del document de l'estudi i al web del projecte.

És important aconseguir el mínim de finançament dins el termini establert. Si no és així NO es podrà dur a terme el projecte! Així que animeu-vos a participar-hi!

Feu click AQUÍ per accedir a l'espai web del projecte on podreu fer les vostres aportacions!

Plantada del clon del roure de Santa Maria

El dissabte 10 de novembre es plantarà un fill clonat del Roure de Santa Maria de Montnegre. Aquest arbre monumental catalogat va caure ara fa un parell d'anys arran d'una nevada i fortes ràfeges de vent.

Ara fa un any va començar una iniciativa per demanar al servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona que es plantés un nou arbre i finalment es farà el 10 de novembre, ja que l'endemà és Sant Martí, i l'arbre es troba a Sant Martí del Montnegre.

El roure de Santa Maria del Montnegre és un roure martinenc, una espècie molt freqüent al Montnegre i Montseny. Era gros, molt gros, amb un tronc gruixut i un brancatge dens i alt. El roure va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya el 1990, era el més gruixut de la comarca i tenia més de 100 anys. Durant un temporal de vent i neu, el 7 de gener de 2010, es va trencar per l'enforcadura, on l'aigua i restes de fullaraca s'hi havien anat acumulant provocant una podridura al cor del tronc.

Per arribar-hi:

Si sortim d'Arenys de Munt el més senzill és dirigir-nos a Sant Iscle de Vallalta, pujar al capdamunt de l'urbanització Fontmontnegre i agafar la pista forestal que surt d'allí cap al Turó Gros. Al trencant haurem d'agafar el camí de  la dreta. No obstant també s'hi pot arribar des de Vallgorguina o Sant Celoni, passant per Sant Martí del Montnegre, o des de Sant Cebrià de Vallalta.

PROGRAMA

10.00h Benvinguda de l'Alcalde de Sant Celoni, Sr. Joan Castaño

            Presentació i paraula d'Alcaldes del Maresme, Vallès Oriental i la Selva

10.30h Presentació del Roure i procés de la seva obtenció a càrrec de Joan Oller (Foresvit)

11.00h Acte de plantació del nou Rure a càrrec dels "Amics de Santa Maria del Montnegre"

            - Aportació de terres del Maresme, Vallès Oriental i La Selva, a càrrec d'entitats de les respectives comarques.

            - Instal·lació de la xarxa protectora i cartell rústi commemoratiu

            - Lectura de Poemes de Perejaume i de Concepció Organ

            - Cloenda de l'acte a càrrec de Francesc Vivas, president d'amics de Santa Maria del Montnegre

12.00h Oferiment de "Coca de Sant Pol, vi bo i begudes" a càrrec del Grup Escolta  Montnegre.


Dissabte, 10 de novembre de 2012  -  10 h matí

Presentació del Roure de Santa Maria del Montnegre

Amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Sant Celoni.

Lloc: Ermita de Santa Maria de Montnegre (Sant Celoni)

Ho organitza: Amics de Santa Maria del Montnegre

Els ocells tenen un camí transparent

"ART I ESCOLA" és un programa que promou i posa en valor la presència de l’art a les escoles.

Un dels projectes és "correspondències".

L’objectiu de CORRESPONDÈNCIES és activar una sèrie d’experiències sobre l’entorn i la seva representacó visual, obrir un canal de comunicació entre els alumnes dels diferents centres d’educació que participen en el projecte, i potenciar les diferents formes de mirar, interpretar i representar el nostre entorn immediat.

El resultat es presenta en forma d'exposició al centre d'arts contemporànies de Vic (http://www.acvic.org).

Eliminació d'espècies invasores del Montnegre i el Corredor

Les valls de Ramió, Fuirosos i Olzinelles, i la Serra de l'Esquirol, localitzades al vessant nord del parc del Montnegre i el Corredor, a la conca de la Tordera, estan perdent qualitat paisatgística i diversitat biològica, en part degut a la proliferació d'espècies invasores i oportunistes –com ara les acàcies, l'ailant, la figuera de moro o la mimosa– que sovint desplacen a les espècies pròpies d'aquests hàbitats. També, la disminució d'una gestió forestal activa i l'ús en jardineria o com arbrat viari de certes espècies amb gran capacitat de dispersió i adaptació a nous espais, han afavorint aquesta situació.

En aquesta zona, la mimosa (Acacia dealbata), espècie originària del sud est d'Austràlia i molt usada en jardineria; l'acàcia (Robinia pseudoacacia), arbre originari del centre i est d'Estats Units i també utilitzada amb finalitats ornamentals; l'ailant (Ailanthus altissima), arbre originari de Xina i introduït a Europa molt usat en el seu moment com arbrat viari; i la figuera de moro (Opuntia sp.) i l'atzavara (Agave sp.), dues plantes molt usades també en jardineria; totes elles espècies considerades invasores que s'estan extenent per les zones forestals properes, i que s'estan eradicant amb aquest programa. Per eliminar-les es fan tractaments manuals (arrencat de plantes) i transport a abocador de les restes, o bé s'apliquen tractaments químics respectuosos amb el medi ambient aplicant de forma localitzada productes herbicides.

L'objectiu és recuperar els valors paisatgístics i ecològics de les tres valls. Al llarg d'aquest anys s'han portat a terme accions molt diverses que van des de la millora dels hàbitats fluvials a la potenciació de les zones de pastura o la restauració de basses i fonts, entre altres. Aquesta iniciativa forma part del conveni de col·laboració entre l'Obra Social "La Caixa" i la Diputació de Barcelona.

Informació extreta del diari digital del Baix Montseny i Diari de la Diputació de Barcelona (19/06/12)

Passeig per Can Jalpí

Passejant una somera de 8 mesets pel parc de Can Jalpí

L'oreneta cuablanca...un exemple de convivència!

El seguiment dels nius de l’oreneta cuablanca que es fa des del Projecte Orenetes contribueix a l’estudi de la tendència poblacional d’aquesta espècie. A casa nostra aquesta espècie viu certa estabilitat poblacional, però a algunes ciutats europees com les de Bèlgica, en els últims trenta anys, la població d’oreneta cuablanca ha experimentat un descens significatiu. Quines són les raons que expliquen aquest descens? Són nombroses i es fa difícil afirmar quina té més pes sobre les altres. La manca d'insectes a causa de l’agricultura intensiva, la prova de foc que suposa la migració, els canvis ecològics que afecten les zones d'hivernada a l'Àfrica...

Sovint creiem que nosaltres estem molt lluny de poder canviar aquests fets, però hi ha una altra raó que pot ajudar a explicar aquestes davallades: la destrucció directa dels nius. Això sovint es fa per evitar que les orenetes embrutin les façanes i el terra amb els seus excrements... Però si aquest és el problema, com veieu a la foto, hi ha maneres molt senzilles d'evitar-lo.

A les imatges es veu el detall d’unes lleixes que es col·loquen sota els nius per evitar que els excrements arribin a terra i embrutin la façana. Aquestes estructures es poden retirar fàcilment per netejar-les i tornar-les a penjar. Us les podeu construir vosaltres mateixos o adquirir-les en una botiga especialitzada en ornitologia.

Informació facilitada pel Projecte Orenetes http://www.orenetes.cat

Rescat d'animals ferits després dels incendis de l'Empordà

Agricultura intervé ocells protegits i arts il·legals de caça a Cabrera de Mar

8 d'agost de 2012 - Membres del Cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura han comissat i retirat del pati d’una casa situada en el paratge Pla de l’Avellà del municipi de Cabrera de Mar (El Maresme) una xarxa japonesa, que estava sent utilitzada per a la caça furtiva d’ocells. El caçador furtiu utilitzava diferents plantes com a esquer per a atraure els animals i facilitar-ne la seva captura mitjançant la xarxa japonesa que tenia instal·lada a l’hort annexa a casa seva. Aquesta xarxa il·legal ha estat immediatament retirada pels Agents Rurals evitant així que més exemplars d’espècies protegides hi poguessin quedar atrapats.

En el moment de l’actuació hi havia un ocell insectívor de l’espècie Mosquiter Comú (Phylloscopus collybita) penjat de la xarxa, a més durant la inspecció efectuada pels agents rurals al lloc dels fets es varen intervenir un Gaig (Garrulus glandarius) i dues Caderneres (Carduelis carduelis) ja capturades.

Les diferents espècies d’ocells capturades de manera il·lícita amb arts de caça no permesos són molt beneficioses per l’home pel control biològic que realitzen de diferents insectes i invertebrats que sense la seva eficaç actuació esdevindrien plagues perjudicials.

La utilització d’arts il·legals de caça per a la captura i mort d’animals constitueix un delicte tipificat en l’article 336 del Codi Penal. Aquesta infracció pot comportar una pena de presó de 6 mesos a 2 anys i inhabilitació especial del dret de caçar entre 3 i 8 anys.

Des de gener d’aquest any 2012 el Cos d’Agents Rurals del Departament ha realitzat a la comarca del Maresme un total de 568 actuacions relacionades amb la caça i protecció dels animals, de les quals 55 (un 10%) han estat inspeccions de xarxes, paranys, esquers o altres trampes.

Reconeix el cant dels ocells

Si cliques el següent enllaç trobaràs un Joc interactiu que presenta 10 espècies d'ocell molt comunes a casa nostra. 

http://www.recercaenaccio.cat/agaur_reac/AppJava/ca/interactiu/20100107-reconeix-el-cant.jsp

Pots fer-hi dues activitats:

1. Passa el ratolí per sobre dels ocells i escolta el cant de cadascun.
2. Després, fes clic damunt la frase "Comença el joc" . Accediràs a un espai on es presenten 6 cants a l'atzar i has d'esbrinar a quin ocell correspon cadascun. Para bé l'orella i... molta sort!

El rossinyol ja és arribat!

El rossinyol (usignolo en italià, rossignol en francès i ruiseñor en espanyol.) ja ha arribat al Maresme! El 24 d’abril, vaig poder sentir el primer rossinyol de la temporada a la comarca, al rial de Sa Clavella -tributari de la Riera de Sobirans o d’Arenys- que s’enfila fins a l’Ermita del Remei. El rossinyol té un cant molt potent que consta d’un devessall de notes repetitives que s’apleguen en frases variades (http://www.youtube.com/watch?v=HVZVm_ReDe0). El vigor i riquesa del cant contrasta amb la discreció del seu plomatge i aspecte general, de tons marronosos però amb una cua “rovellada”. Canta de dia i, també, de nit, de bracet amb les diverses espècies de mussols i amb els sibocs i enganyapastors.

El rossinyol (Luscinia megarhynchos) té el punt fort de l’arribada al nostre país a l’abril (2ª i 3ª setmana) i toquen el dos a finals d’agost i durant el setembre. S'estan, per tant, uns 5 mesos i mig entre nosaltres abans de retornar a l'Àfrica del sud, on hivernen. El trobem arreu del país amb excepcions comptades (punts elevats del Pirineu i Pre-Pirineu i algun sector desforestat del Delta de l’Ebre). S’alimenten d’insectes però a la tardor també mengen fruits. Fan el niu dintre de bardisses i matolls.

El seu cant, extremadament potent, de gran intensitat i bellesa, conforma la banda sonora de les nits estivals dels voltants dels nostres pobles, conjuntament amb el d'altres ocells com els sibocs, xots o mussols comuns. L’acompanyen, també, en la simfonia nocturna alguns amfibis com els tòtils o insectes com els cadells. 

Verdaguer recull una llegenda de la Catalunya del Nord gràcies a la qual s’entén la nocturnitat del seu cant: els rossinyols canten de nit per mirar de no adormir-se, no quedar entortolligats en lianes com la ridolta i, d’aquesta forma, no ser pessigats per les formigues.

Ja ho diuen a Alacant: “quan canta el rossinyol, planta el fesol”.
Benvinguts siguin els rossinyols a casa nostra!

Cordialment,

Pere Alzina i Bilbeny

Zoòleg i consultor ambiental 

 

http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=LUSMEG

 http://ca.wikipedia.org/wiki/Rossinyol