dissabte, 21 de juliol del 2012
dissabte, 7 de juliol del 2012
Reconeix el cant dels ocells
Si cliques el següent enllaç trobaràs un Joc interactiu que presenta 10 espècies d'ocell molt comunes a casa nostra.
Pots fer-hi dues activitats:
- Passa el ratolí per sobre dels ocells i escolta el cant de cadascun.
- Després, fes clic damunt la frase "Comença el joc" . Accediràs a un espai on es presenten 6 cants a l'atzar i has d'esbrinar a quin ocell correspon cadascun. Para bé l'orella i... molta sort!
dijous, 28 de juny del 2012
Subscripció al bloc de La Central de Can Jalpí
Si vols rebre les notícies i activitats que organitzem des de La Central, Centre d’Informació del Montnegre i el Corredor, pots teclejar la teva adreça de correu electrònic a l’apartat “Seguir per correu electrònic” situat a la banda esquerra del bloc.
Rebràs un correu per verificar la teva subscripció i a partir d’aquest moment t’enviarem periòdicament les nostres publicacions per e-mail.
dimarts, 26 de juny del 2012
El "Projecte Orenetes" s'enlaira de Catalunya i aterra a Suïssa
Enguany, quan es compleixen 6 anys de l'inici del "Projecte Orenetes", el software (www.orenetes.cat) de recompte de nius (entre 30.000 i 40.000 nius georeferenciats cada
any, 18% dels municipis catalans censats, 90% de les comarques amb
algun municipi censat) i d'entrada i visualització de dades on-line
traspassa fronteres i es comença a desenvolupar a Suïssa: http://www.orenetes.cat/ch
Sens
cap mena de dubte es pot considerar un èxit de l'ornitologia catalana
-liderada per l'Institut Català d'Ornitologia- i dels que vam tenir el
goig de participar en la idea, conceptualització i desenvolupament
d'aquest projecte innovador.
Més informació a:
Cordialment,
Pere Alzina i Bilbeny
Biòleg i consultor ambiental
dissabte, 2 de juny del 2012
Projecte Orenetes
 |
| Xerrada a La Central |
En Pere Alzina, co-dissenyador del projecte, ens va mostrar els trets bàsics de la biologia de l'oreneta cuablanca (alimentació, nidificació, la construcció del niu de fang, la hivernada, etc) que ens permeten identificar l'espècie i diferenciar-la
de la resta d'orenetes i falciots, ocells relativament similars.
Les orenetes són espècies clau perquè s'alimenten capturant insectes. L'oreneta cuablanca situa els seus nius a les façanes d'edificis, normalment sota porxos o balcons. És important conservar els nius d'oreneta perquè els exemplars tornen
cada any. Per a la construcció o reconstrucció del niu és indispensable la disponibilitat de fang. Als Països Catalans les orenetes arriben al voltant d'abril o maig i retornen cap a l'Àfrica al setembre. És durant aquests mesos de primavera
i estiu quan es reprodueixen, en general una o dues vegades, amb una posta de 3 a 5 ous.
cada any. Per a la construcció o reconstrucció del niu és indispensable la disponibilitat de fang. Als Països Catalans les orenetes arriben al voltant d'abril o maig i retornen cap a l'Àfrica al setembre. És durant aquests mesos de primavera
i estiu quan es reprodueixen, en general una o dues vegades, amb una posta de 3 a 5 ous.
 |
| En Pere Alzina ens explica el Projecte Orenetes |
En Pere també ens va parlar dels objectius del projecte, de la metodologia de cens, idèntica a tot Catalunya, i de la introducció de les dades a través d'internet. Els nius es poden georeferenciar donat
que anotem l'adreça precisa on es troben situats. Actualment es calcula que hi ha censat un 20% de la població d'orenetes cuablanca. Arenys de Munt no ha participat abans en aquest cens; pensem que és important conèixer i observar aquesta espècie i transmetre aquest respecte a les noves generacions.
 |
Camí d'Arenys de Munt
|
 |
La xerrada es va completar amb una sortida pels carrers
d'Arenys de Munt, on vam poder posar en pràctica
la metodologia de cens.
|
 |
| En Pere ens explica com omplir la fitxa per fer el cens de nius d'oreneta |
 |
| Fiu! Una oreneta al vol |
 |
| Observem les restes d'excrements |
 |
| Esmicolant les restes trobem fragments d'insectes, com potes o closques d'escarabat |
 |
| Durant una estona observarem de quin niu entren i surten les orenetes per saber si està habitat |
 |
| Cal observar l'estat dels nius i anotar si trobem restes d'excrements a la façana o al terra |
 |
| Contem el nombre de nius per edifici |
 |
| Les orenetes sovint aprofiten per fer el niu sobre estructures que sobreeixen de la façana. En aquest cas el niu es troba sobre una peça metàl·lica |
 |
Un veí, molt respectuós amb el niu
d'orenetes, ha col·locat un full de paper
a l'ampit de la finestra per recollir els excrements. |
 |
| Aquestes orenetes estan fent el niu sobre el cablejat elèctric |
gràcies per l'aportació fotogràfica d'Oscar Roca
T'animes a participar-hi?
La nostra idea és formar un grup de voluntaris per fer el recompte de nius d'oreneta cuablanca del nucli urbà d'Arenys de Munt.
Si us hi voleu apuntar, tant si vau poder assistir a la presentació com si no, només heu d'enviar un correu a lacentral@arenysdemunt.cat. Si ja us hi heu registrat també ens agradaria que ens ho féssiu saber.
Com més serem més riurem!
La segona etapa del cens comença el 15 de juny, així com més aviat ens ho feu saber millor!
diumenge, 27 de maig del 2012
Parc de Can Jalpí
El Parc de Can Jalpí es troba situat al marge esquerre de la riera d'Arenys de Munt, abans d'arribar al poble.
Al Parc trobem més de 15 espècies d'arbres, arbusts i plantes autòctones amb escassos requeriments hídrics.
Acull també el centenari roure de Gernika, catalogat com a arbre monumental.
Les imatges adjuntes contenen informació sobre la vegetació del parc, la seva història i un plànol dels espais de lleure.
diumenge, 20 de maig del 2012
Passejada naturalista per l'entorn de Can Jalpí
Per inaugurar la jornada ens ha sobrevolat el cap
el ja conegut bernat pescaire (Ardea cinerea) que freqüenta la bassa de Can Jalpí.
L'Héctor ens ha fet una gran demostració de cants d'ocells. Hem pogut identificar el rossinyol (Luscinia megarhynchos), el tudó (Columba palumbus), el gaig (Garrulus glandarius) i el pica-soques blau (Sitta europaea), entre d'altres.
Els més petits han descobert un ou de color blau que pertanyia a una merla (Turdus merula). Al llarg del passeig hem vist nombroses merles, rupits (Erithacus rubecula), tudons i exemplars de tòrtora turca (Streptopelia decaocto), espècies que es troben actualment en expansió.
Pel que fa a la vegetació de ribera hem observat espècies autòctones com l'aloc (Vitex agnus-castus), que actualment està en regressió, degut a la canalització de les rieres i a la proliferació d'espècies que envaeixen el seu hàbitat, com la canya (Arundo donax). Hem identificat l'aladern (Rhamnus alaternus), com a arbust que presenta les fulles disposades de forma alterna, i el llentiscle (Pistacia lentiscus), com a arbust que atreu els mosquits i que és utiltzat com a insecticida natural. Entrant en el camp de l'agricultura ecològica, hem parlat de l'importància de les plantes acompanyants per al control de plagues i l'aportació de nutrients al terreny mitjançant l'aplicació d'adobs vegetals.
En el camp de l'arboricultura hem parlat dels plataners i dels roures. Pot ser complicat distingir les diferents espècies de roure, doncs aquests presenten moltes hibridacions. Hem après a identificar el roure pènol (Quercus robur), espècie a la qual pertany el roure de Gernika, perquè els aglans pengen d'un peduncle molt llarg i les fulles són molt lobulades, amb dues orelles a la base i pràcticament sense pecíol.
Al passeig de plàtans hem descobert un niu de cotorra de Kramer (Psittacula krameri), una espècie exòtica invasora; mentrestant el propietari del niu ens contemplava espantat des de dalt del fullatge.
En Cesc i en Josep ens han parlat dels problemes que els ocasina als arbres la compactació del terreny. El sòl ha de ser esponjós per tal de permetre l'intercanvi de gasos i l'absorció d'aigua i nutrients. Per tal de garantir un grau òptim d'esponjositat és convenient escampar restes vegetals que retenen l'humitat i, sobretot, evitar la circulació de vehicles al voltant de l'arbre. Aquestes han estat les principals mesures que s'han pres per tal de protegir un arbre centenari com és el roure de Gernika. Aquest mateix problema és el que presenten els plàtans del passeig de Can Jalpí. En Xavier ens ha explicat la importància que tenen les micorrizes, una simbiosi entre les arrels de l'arbre i els fongs: els fongs proporcionen la humitat necessària i faciliten l'absorció de nutrients per part de les arrels de l'arbre i el fong obté vitamines i hidrats de carboni que per sí sol és incapaç de sintetitzar. 
Hem parlat d'algunes espècies al·lòctones que alteren els ecosistemes, com l'ailant (Ailanthus altissima), una espècie pudent que fa olor de blat de moro torrat i que prové de la Xina.En Xavier ens ha fet adonar de l'actual pèrdua d'interés per part de l'home d'un arbre que ja no és tan habitual: el garrofer (Ceratonia siliqua). Antigament les garrofes eren la font d'alimentació del bestiar de càrrega, però actualment utilitzem altres fonts d'energia per al transport. El garrofer és un arbre que cal conservar, doncs el seu fruit té un elevat contingut en hidrats de carboni i s'utilitza per fer xocolata, i aquests arbres serveixen de refugi a moltes espècies d'ocells.
En Josep ens ha explicat que els oms (Ulmus minor) pateixen una plaga anomenada grafiosi de l'om. Uns escarabats que porten el fong enganxat a les potes són els transmissors d'aquesta malaltia fúngica, que ataca els exemplars quan són adults. Per aquest motiu només trobem individus joves, en forma d'arbusts, i aquests mai poden esdevenir arbres. Al parc es van plantar oms de Sibèria (Ulmus pumila), una varietat diferent a l'autòctona, que en principi és resistent a la malaltia. En Josep i l'Héctor ens han parlat de la toxicitat d'algunes espècies, com el llorer (Laurus nobilis) i el baladre (Nerium oleander), i en Cesc ens ha explicat l'etimologia, és a dir l'origen i el significat dels noms, d'algunes espècies de plantes.
Una vegada al voltant del llac hem pogut sentir els cants dels gripaus i els més petits han trobat nombrosos joves exemplars de gripau corredor (Bufo calamita).
A l'estany hem vist algunes tortugues de florida (Trachemys scripta), exemplars que han estat abandonats i que estan causant greus alteracions dels ecosistemes.
Arribant al parc de les tirolines hem pogut veure l'efecte del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus), espècie d'escarabat que ha esdevingut una plaga.
Un cop envoltats pel bosc mediterrani, s'ha encetat un interessant debat sobre quina ha de ser la correcta gestió dels boscos i sobre l'aprofitament de biomassa, destacant la importància de conservar la biodiversitat d'espècies.
Envoltats de pins (Pinus pinea), alzines (Quercus ilex) i suros (Quercus suber), ens han explicat la successió natural de les espècies al bosc i el predomini de determinades espècies degut a la intervenció de la mà de l'home; el comportament de les espècies enfront les pertorbacions, com ara els incendis; i la problemàtica de la processionària del pi.
diumenge, 13 de maig del 2012
Fira de la Maduixa
La Central participa a la 9a Fira de la Maduixa, el diumenge 13 de maig a la Riera Sant Martí, fent difusió de les activitats programades pel centre i de les diferents publicacions relacionades amb el medi natural i el patrimoni cultural d'Arenys de Munt i del Parc del Montnegre Corredor.
També hem donat a conèixer el calendari de "Passejades 2012" i el "Dia Europeu dels Parcs" que serà el cap de setmana del 26 i 27 de maig i pel qual hi ha planificades més de 40 activitats gratuïtes als diferents parcs naturals de la Diputació de Barcelona. Si desitgeu més informació podeu venir a La Central o consultar la web http://www.diba.cat/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=4677 A la carpa de la Diputació, així com al Centre d'Informació de Can Jalpí, trobareu diferents publicacions gratuïtes i a la venda, sobre la vegetació, la fauna i l'entorn natural del parc i del nostre municipi.
Us hi esperem!
dijous, 3 de maig del 2012
El rossinyol ja és arribat!
El rossinyol (usignolo en italià, rossignol en francès i ruiseñor en espanyol.) ja ha arribat al Maresme! El 24 d’abril, vaig poder sentir el primer rossinyol de la temporada a la comarca, al rial de Sa Clavella -tributari de la Riera de Sobirans o d’Arenys- que s’enfila fins a l’Ermita del Remei. El rossinyol té un cant molt potent que consta d’un devessall de notes repetitives que s’apleguen en frases variades (http://www.youtube.com/watch?v=HVZVm_ReDe0). El vigor i riquesa del cant contrasta amb la discreció del seu plomatge i aspecte general, de tons marronosos però amb una cua “rovellada”. Canta de dia i, també, de nit, de bracet amb les diverses espècies de mussols i amb els sibocs i enganyapastors.
El rossinyol (Luscinia megarhynchos)
té el punt fort de l’arribada al nostre país a l’abril (2ª i 3ª
setmana) i toquen el dos a finals d’agost i durant el setembre.
S'estan, per tant, uns 5 mesos i mig entre nosaltres abans de retornar
a l'Àfrica del sud, on hivernen. El trobem arreu del país amb
excepcions comptades (punts elevats del Pirineu i Pre-Pirineu i algun
sector desforestat del Delta de l’Ebre). S’alimenten d’insectes però a
la tardor també mengen fruits. Fan el niu dintre de bardisses i
matolls.
El seu cant, extremadament potent, de gran intensitat i bellesa, conforma la banda sonora de les nits estivals dels voltants dels nostres pobles,
conjuntament amb el d'altres ocells com els sibocs, xots o mussols
comuns. L’acompanyen, també, en la simfonia nocturna alguns amfibis com
els tòtils o insectes com els cadells.
Verdaguer recull una llegenda de la Catalunya del Nord
gràcies a la qual s’entén la nocturnitat del seu cant: els rossinyols
canten de nit per mirar de no adormir-se, no quedar entortolligats en
lianes com la ridolta i, d’aquesta forma, no ser pessigats per les formigues.
Ja ho diuen a Alacant: “quan canta el rossinyol, planta el fesol”.
Benvinguts siguin els rossinyols a casa nostra!
Benvinguts siguin els rossinyols a casa nostra!
Cordialment,
Pere Alzina i Bilbeny
Zoòleg i consultor ambiental
diumenge, 22 d’abril del 2012
Dia dels ocells a Can Jalpí, Arenys de Munt
El passat diumenge 22 d’abril al Parc de Can Jalpí es va celebrar una nova jornada d’anellament científic d’ocells a mans d’ornitòlegs experts de l’Institut Català d’Ornitologia (ICO). Vam comptar amb la col·laboració de Raül Calderón, Antonio De la Cruz, Enric Badosa, Cristòfol, Joan i Carles.
A primera hora del matí els ornitòlegs van instal·lar unes xarxes japoneses prop de la riera i els avellaners de Can Jalpí. Aquestes xarxes només es poden utilitzar amb finalitats científiques i els ocells es manipulen amb molta cura. Als individus capturats se’ls col·loca una anella amb una numeració única, que servirà per reconèixer-los en un futur i per fer estudis de migració. S’identifica l’espècie i es prenen dades biomètriques, com són el pes, la mida, el sexe i l’edat. Un cop acabat aquest procés els ocells són alliberats de nou, amb la col·laboració dels més menuts.
En aquesta ocasió es van realitzar 57 captures, entre les quals 31 exemplars no portaven anella. Els individus anellats corresponen a 16 espècies diferents; la mallerenga blava, el verdum, el gratapalles, la mallerenga carbonera, el tallarol de casquet i la merla han estat les espècies més estudiades.
Paral·lelament es va desenvolupar un taller de menjadores per a ocells amb materials reciclats. Es van construir unes 100 menjadores, gràcies al treball i aportació d’envasos per part dels participants. Es van realitzar diferents models de menjadora: a partir de briks, ampolles, garrafes i caixes de fruita de fusta.
La jornada va tenir una gran afluència de públic, fins i tot superior que en les edicions anteriors; va ser tot un èxit!
A continuació podeu veure les fotografies...
En aquesta ocasió es van realitzar 57 captures, entre les quals 31 exemplars no portaven anella. Els individus anellats corresponen a 16 espècies diferents; la mallerenga blava, el verdum, el gratapalles, la mallerenga carbonera, el tallarol de casquet i la merla han estat les espècies més estudiades.Paral·lelament es va desenvolupar un taller de menjadores per a ocells amb materials reciclats. Es van construir unes 100 menjadores, gràcies al treball i aportació d’envasos per part dels participants. Es van realitzar diferents models de menjadora: a partir de briks, ampolles, garrafes i caixes de fruita de fusta.
La jornada va tenir una gran afluència de públic, fins i tot superior que en les edicions anteriors; va ser tot un èxit!
A continuació podeu veure les fotografies...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)