Aloc

L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és un arbust caducifoli d'alçària compresa entre 1 i 3 m que es carcateritza per tenir les fulles oposades, llargament peciolades i palmades; les flors d'un blau lilós, es reuneixen en llargues i estretes espigues molt flairoses i vistoses a l'estiu; el fruit és petit, esfèric i de color negre. Té múltiples usos i virtuts medicinals. Tradicionalment havia estat usat per la pagesia per consolidar les motes de terra així com per fer estris de vímet i foragitar els polls del bestiar.

Malauradament, passejant per les nostres rieres es pot comprovar que cada cop és més difícil trobar-hi alocs. Les causes les hem de buscar en els canvis d'usos del sòl amb la implantació d'indústries, urbanitzacions, carreteres, etc. que han accelerat la degradació d'aquesta comunitat i afavorit l'expansió d'espècies invasores com la canya.

Existeix un "Projecte d'estudi i conservació dels alocars del Maresme". Si voleu tenir-ne més informació visiteu: http://www.projectealocs.org.

Participa al Projecte Orenetes a Arenys de Munt

La Central de Can Jalpí, a través de la Regidoria de Sostenibilitat Ambiental, el proper dissabte 29 de juny a les 10 hores del matí a la Central de Can Jalpí, us convida a participar al cens d’oreneta cuablanca (Delichon urbica).

El projecte Orenetes és una iniciativa de la Fundació Territori i Paisatge i de l'Institut Català d'Ornitologia (ICO).

Es tracta d’un estudi que es realitza cada any a diferents municipis de Catalunya i consisteix en un recompte de nius d’oreneta i el seu posterior seguiment. Aquest cens es va realitzar per primera vegada a Arenys de Munt l’any passat i pretén estudiar l’evolució de les poblacions d’oreneta, a través de l’observació i conservació dels seus nius, al llarg del temps.

Les orenetes són un indicador de la qualitat ambiental i, per tant, la seva presència ens serveix per valorar el patrimoni natural que ens envolta.

Vols participar-hi?

Per participar en el projecte, no cal tenir coneixements previs sobre ocells. És una activitat gratuïta i dirigida a totes les edats. Us hi podeu apuntar individualment, en grup o en família; hi són benvinguts grups d’esplai i lleure, casals d’avis, ornitòlegs i amants de la natura.

Què cal portar?

· Necessitareu llapis o bolígraf

· Un suport dur per poder anotar les dades (carpeta, portafolis o fusta).

· Rellotge o cronòmetre

· És recomanable portar prismàtics, si en teniu.

On i quan?

· Dissabte 29 de juny a les 10 hores del matí a la Central de Can Jalpí i la durada aproximada serà d’unes 3 hores.

No cal inscripció prèvia, però si hi voleu assistir us agrairem que ompliu el formulari que trobareu a http://www.arenysdemunt.cat/formulari.php?id=6517

També podeu enviar un correu a: lacentral@arenysdemunt.cat o trucar al 93 793 79 80 (Ajuntament).

Niu de gavià a l'Escola Sant Martí d'Arenys de Munt

Aquest mes de juny s’ha detectat un niu de gavià argentat (Larus michahellis) a la teulada de l’Escola Sant Martí. La notícia és interessant  des del punt de vista ornitològic doncs es tracta d’un ocell que nidifica habitualment als pobles de la costa del Maresme, però en aquest cas ha construït el niu en un poble més interior. S’han pogut observar 3 polls, que encara no volen, i en principi no han de causar cap molèstia, doncs es troben en un lloc inaccessible. El niu s’ha registrat a la pàgina web del Projecte Nius (http://www.nius.cat), on qualsevol persona que observi un niu pot introduir les dades telemàticament.

Participar a Nius és d’allò més fàcil. Només cal registrar-se al web del projecte, localitzar un o més nius i facilitar informació sobre l’activitat que s’hi observa.

Es pot consultar la informació referent a aquest niu de gavià  a l’enllaç: http://www.nius.cat/intents-cria/2611/

Sortida als Fondos

El diumenge 16 de juny vam anar a caminar pels Fondos d'Arenys de Munt guiats per en Gaspar Casals. Una quinzena de persones vam poder gaudir d'aquest recorregut, que és la via més curta que comunica Arenys de Munt amb Collsacreu. Aquest itinerari està senyalitzat a partir de la masia de Can Rossell, situada a l'avinguda del Panagall.

El camí era utilitzat pels pagesos per anar al mercat a Sant Celoni i a l'època de verema hi passaven els carros plens de raïm que baixaven de les vinyes de Collsacreu. També l'utilitzaven carboners, llenyataires i tothom que treballava als boscos del Montnegre. Durant els segles XVII i XVIII el fondo s'utilitzava per transportar els troncs per a la construcció de vaixells a les drassanes d'Arenys de Mar. Els troncs s'arrossegaven fondo avall i això contribuí a la forta erosió del sòl del camí i al seu enfonsament progressiu.

La Caiaia

Amb la construcció al segle XIX de la carretera B-511 d'Arenys de Mar a Sant Celoni, es va haver de salvar per tres punts l'enorme esvoranc que forma aquest camí ancestral. Es va fer construint tres ponts amb paret de pedra i volta de canó feta de totxo col·locat a manera de plec de llibre.

   

Una de les actuacions que s'han fet des de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, 

és la col·locació de gabions, unes malles de filferro que retenen les pedres i el terreny, amb la finalitat de reduir l'erosió 

que actualment provoca el pas de l'aigua quan plou.

A Collsacreu agafem el camí que porta a la Casa Nova de Pibernat. 

Des de la Serra del Parent Rost, entre la vegetació, observem la silueta del Montseny.

 Situats sobre les feixes de la Casa Nova observem el Turó de Vilanegra, el turó de Ca l'Amar.

Aquests espais oberts són indispensables per a moltes espècies de rapinyaires, ja que utilitzen aquests hàbitats per a caçar. Observem una àguila marcenca sobrevolant la plana (foto: a l'esquerre de l'alzina surera); es tracta de l'àliga de més envergadura present al Montnegre i Corredor. És una espècie migradora que arriba el mes de març i s'alimenta de serps.

Tot descendint pel Fondo de la Casa Nova observem les alzines que creixen a les parets del camí. 

A la foto podem veure una alzina de 8 branques.

   

Ja finalitzant el recorregut trobem camps de cultiu i alguna bassa de reg. Els rials i corriols ens porten fins a la riera.

Sortida guiada als Fondos

L’Ajuntament d’Arenys de Munt, a través de la Regidoria de Sostenibilitat Ambiental,  ha programat pel proper diumenge 16 de juny una sortida als Fondos.

El punt de trobada serà a la Plaça de l’Església a les 9h del matí.

Itinerari per conèixer els Fondos més ben conservats, el de Can Rossell i el de la Casa Nova.

Aquesta excursió s’adreça a gent acostumada a caminar. Tindrà una durada aproximada de 4  hores i és gratuït. Es recomana dur calçat còmode, esmorzar  i cantimplora amb aigua.

Descoberta dels Tres Turons

mina d'aigua a la riera de Sobirans

                                                                                                                                                                                                          El passat diumenge 26 de maig una vintena de persones vam poder gaudir d'una passejada pels Tres Turons guiada per en Gaspar Casals, que ens va portar pels camins i corriols més amagats i desconeguts de l'entorn d'Arenys de Munt.

Vam començar pujant per la riera de Sobirans fins a la Creu de Rupit. Al llarg del recorregut vam parar a la font de la Milans, que es troba en un ambient humit de riera, envoltada de falgueres, molses i flors com la corona de rei; i la font de l'Aigua Roja, que és ferruginosa i antigament servia d'abeurador pels animals.

 

Caminant fins la capçalera de la riera arribem a Cal Cintet, conegut actualment com les Planes de Rupit, des d'on podem observar la vessant nord dels Tres Turons i el Montnegre al fons.

Enfilant cap al Turó del Mig observem profundes trialeres ocasionades pel pas de les motos; aquests vehicles provoquen una forta erosió del terreny que deixa al descobert el sauló o terrer i la vegetació pràcticament no hi torna a créixer perquè no disposa de nutrients.

Les serralades de l'entorn d'Arenys de Munt estan compostes per roca granítica. El granit està format per la combinació de 3 minerals (quars, feldspat i mica) i és conegut a Arenys de Munt com "ull de serp". La roca s'ha extret durant molt temps d'aquestes muntanyes mitjançant la mineria i s'ha emprat en la construcció, com podem veure encara en portes i finestres de les masies de les contrades. Els fenomens meteorològics, com el vent i la pluja, fan que aquest material es vagi desfent i arribi per les rieres i rials fins a les platges.

 Al capdamunt dels turons observem grans boles de granit, doncs en aquestes localitzacions la composició mineral és més resistent a l'erosió i, degut a l'acció de l'aigua, les roques han quedat al descobert al llarg dels anys adoptant aquestes formes arrodonides.

 

 A la vessant nord observem un dens bosc d'alzines, on pràcticament no entra la llum. Cal conservar aquests boscos madurs, on es desenvolupen ecosistemes complexos, perquè presenten una gran biodiversitat i juguen un paper ecològic importantíssim.

La pedra de la ferradura possiblement reb el seu nom degut a una marca que s'observa en un dels  laterals. Es troba en un revolt per on antigament passava el bestiar de càrrega i no s'ha de confondre amb la roca més gran que trobem al cantó que va rodolar més recentment fins a quedar situada al lloc actual. Seguint camí avall arribem a La Plana dels Lladres, que és coneguda amb aquest topònim perquè era freqüentada pels contrabandistes; hi ha qui diu que amaga un tresor enterrat.

Panoràmica des de la torre elèctrica al peu del Turó de Vilanegra

   

Al voltant del Corral d'en Forn, masia situada al peu dels Tres Turons,
observem a llevant un espai obert i lluminós, on antigament hi havia horts;
mentres que a ponent trobem les denses boscúries d'alzinars vells i alguna castanyeda.

Seguim camí avall, de tornada al poble, vorejant els camps de cirerers.

Sortida guiada als Tres Turons

L’Ajuntament d’Arenys de Munt, a través de la Regidoria de Sostenibilitat Ambiental,  ha programat pel proper diumenge 26 de maig una sortida als Tres Turons.

El punt de trobada serà a la Plaça de l’Església a les 9h del matí.

Arribarem al Turó del Mig passant per la Pedra de la Ferradura i baixarem pel Corral d’en Forn. Itinerari guiat per Gaspar Casals i Quim Serra.

Aquesta excursió s’adreça a gent acostumada a caminar. Tindrà una durada aproximada de 4  hores i és gratuït. Es recomana dur calçat còmode, esmorzar  i cantimplora amb aigua.Si el temps no permet fer l'activitat en bones condicions, s'anul•larà la sortida.

Passeig naturalista per l'entorn de Can Jalpí

Diumenge 12 de maig vam fer un passeig al voltant del Parc de Can Jalpí acompanyats per en Josep Sibilla, l'Héctor Andino, en Xavier Tarruella i l'Esteve Espada. Vam comptar amb més d'una cinquantena d'assistents de totes les edats. Partint de La Central, vam anar aturant-nos en diferents llocs  del parc per escoltar curiositats sobre els ocells, la jardineria, els arbres i l'agricultura ecològica. 

Durant el passeig vam poder observar l'aloc (Vitex agnus-castus), una espècie autòctona molt aromàtica que floreix a l'estiu fent unes flors en espiga d'un color blau lilós i que es troba a les rieres i rials. Es troba en regressió degut a la proliferació d'espècies com la canya. Al parc els exemplars que s'han plantat es troben en bon estat. Al Maresme existeix un projecte d'estudi i conservació dels alocars; si en voleu saber més podeu consultar la pàgina http://www.projectealocs.org.

Després vam caminar entre els plàtans pel passeig d'entrada al castell fins al centenari roure de Gernika, on ens van parlar dels problemes que ocasiona la compactació del terreny.  Quan el sòl està molt compactat retén poc l'humitat, les plantes que s'hi desenvolupen presenten problemes sanitaris i són més sensibles a patir l'atac de plagues, les arrels pateixen asfíxia i no es poden desenvolupar els fongs, que són de vital importància pels arbres perquè s'associen a les seves arrels, formant micorrizes. El roure de Gernika està protegit amb unes estaques al voltant per evitar l'increment de la compactació a causa del pas de persones i vehicles.

Vam seguir pel voltant del llac per contemplar el Castell Jalpí i ens vam endinsar pel bosc mediterrani de pins i alzines fins arribar al Far. Un mastegatatxes ens va venir a despedir al final del camí.